De l'agonia del present.

Aquest assaig mostra com en el nostre present vivim una transformació social de caràcter metamòrfic i que sovint les categories de crisi emprades per explicar-la no solament són errònies sinó que ens impossibiliten una correcta comprensió d'allò que està succeint. Per tal de saber en què consisteix aquesta mutació social, s'estudien aquí cinc àmbits diferents en els quals la metamorfosis social es produeix: Al primer, "El minotaure esdevé mascota", s'evidencia el radical canvi de valors que s'està produint en la relació entre humans i animals no humans. Al segon, "L'aturada crisàlide de l'esport", es mostra com a través de l'esport valors inacceptables socialment esdevenen valors acceptables. Al tercer, "Ni jo meu ni nosaltres nostre", hi presentem una anàlisi de com tot jo cerca posseir-se com criatura i com a col-lectiu i de com s'ha ocultat aquest fet. Al quart, "L'angoixa del vel esquinçat", es mostra com les mutacions metamòrfiques no són solament occidentals sinó que també són presents a altres mons simbòlics contemporanis. Finalment, al cinquè, "La raó extraviada en el laberint de la crisi", s' estudien les formes principals en què els paradigmes de coneixement dominants pensen, analitzen i expliquen la transformació social contemporània, per tal de conèixer tant els seus límits com els seus errors i així poder entendre l' agonia del present.